Lluís Capdevila analitza el perquè de les diferències entre els esportistes de nivell i els cracks. Quines qualitats desenvolupen i com podem treballar-les per convertir-nos en un d'ells
El que jo donaria per ser un crack! Segur que és un pensament que ronda pel cap de molts esportistes. Guanyar curses, batre rècords i tenir un nivell com per sortir favorit en qualsevol competició ... Sí, aconseguir aquest nivell seria la bomba!
 
Entrenem un munt d'hores i quilòmetres, canvis de ritme, duríssimes sèries, seguim un pla d'entrenament ... i no acabem d'arribar a on ens agradaria. Què més podem fer?
 
Bé, per començar per a mi qualsevol que es prepara i competeix, en certa manera ja és un crack. No podem basar-ho tot en els resultats. D'acord que no ens cauran adulacions ni premis, però podem estar igualment satisfets del que bonament aconseguim. Ara, tornant al tema, què més podem fer per intentar ser millors? doncs bé, analitzem una mica el perquè de les diferències que hi ha entre esportistes de nivell i els cracks:
 
Aquests són els paràmetres més importants:
 

genètica

És la que tenim i és difícil de modificar, però amb un treball molt ben fet la podem millorar fins a un límit. És a dir, l'entrenament ens posa en forma partint dels paràmetres físics que tinguem, és per això que moltes vegades veiem gent que comença a fer esport i van com un tret de seguida i en canvi nosaltres que ens deixem la pell entrenat ens costa una barbaritat seguir-los. Per aquest motiu és important intentar millorar la nostra base amb l'entrenament més indicat per a això, que és el més difícil de fer, la intensitat!
 

mentalitat

Som i podem, però també cal creure-s'ho. És molt difícil seguir lluitant en una cursa quan anem malament i ens fa mal tot el cos, és per això que saber mentalitzar-se per la lluita és tan important. En això, els cracks són uns mestres. No són bons perquè tinguin les millors armes, són bons perquè saben utilitzar-les al màxim. Saber auto remotivar-se en plena cursa és bàsic, com també saber reorientar els objectius sobre la marxa ... quan ens avança algú podem pensar que malament que vaig o que bé que va ell!
 

Preparació afinada al màxim

Un pla d'entrenament és l'elaboració d'una agenda d'entrenaments a mida, on hi figura el nostre treball diari ben adaptat a nosaltres i en el qual la pèrdua de temps no hi té cabuda, perquè sabem el que hem de fer en cada moment. Això és molt important -perquè és fàcil passar-se o quedar-se curt i les dues coses tenen conseqüències - i és el que un bon pla ens ha d'evitar.
 

recuperació

Cal ser molt rigorós en el descans. La tendència en aquests últims temps és creure que l'ésser humà ha evolucionat i s'ha convertit de la nit al dia en un ésser superior al que hi havia abans. Sembla que ara les distàncies es poden multiplicar i el descans dividir, que les lesions només són a la imaginació dels febles i que com més es faci, millors serem. Això ha portat a més d'un a estavellar-se contra les seves pròpies creences.
 
Un crack entrena dur però sap que ho ha de compensar amb una recuperació que li aporti més que el mateix entrenament. És a dir, recuperar no és deixar que passi un temps determinat i que així ja hem descansat prou. Recuperar és recarregar tots els dipòsits que hem buidat amb l'esforç, això ens aportarà que mentalment estem preparats i confiats que podem tornar a entrenar dur. No hi ha pitjor sensació de començar a entrenar a un ritme i haver d'anar baixant-lo perquè cada vegada anem pitjor.
 

esperit competitiu

Saber competir i voler competir. És fàcil no trobar la motivació suficient per competir, si anem a una carrera simplement per anar-hi o perquè hi van els col·legues o perquè està de moda. Quan es va a competir cal anar convençut i preparat per a això, sinó tot el que hagis entrenat quedarà en res pel més mínim error i dubte.
 

Comunicació de valors

Un esportista pot ser conegut per les seves paraules, però un campió només ho serà pel seu cor i els seus músculs. Si parles molt entrenaràs poc!
Tot i així hi ha una part important d'imatge i comunicació que tot crack que es preï ha de cuidar. Això és el que al final li pot obrir les portes per seguir treballant i millorant. A més mitjans, més opcions.
 
Resumint una mica, un cracK no ho és per una sola qualitat, sinó per saber conjuntar el major nombre d'elles. És més positiu ser bo en totes, que ser extremadament bo en una de sola.
 
Lluís Capdevila
Director de Extrem Team