En l'esport i sobretot en les competicions ser realista és imprescindible si de debò volem millorar el nostre rendiment
En qualsevol faceta de la nostra vida i davant del que ens depara el dia a dia és recomanable ser realista que no significa ser pessimista. Doncs en l'esport i sobretot en les competicions ser realista és imprescindible si de debò volem millorar el nostre rendiment. Saber analitzar les variables que es produeixen durant la disputa d'una carrera, és una de les claus per evolucionar.
 
Per exemple, us sonen les següents frases?
Avui les cames no volien. La pilota no va voler entrar. El pal va jugar en contra nostra. El futbol és així. Pensar així no és ser realista. Com si aquests elements tinguessin vida pròpia! Si en un partit no es marca cap gol és que no s'ha tingut prou punteria o no s'han fet les coses bé. En definitiva, no hem sabut superar al contrari, però us asseguro que els pals no juguen en contra de ningú.
 
Hi ha molts esportistes que tenen per norma la queixa quan no els surten bé les coses. Que si m'han guanyat per això, que si per allò altre... un exemple són alguns pilots de motociclisme: avui m'han guanyat perquè a la moto li faltaven 300 revolucions per minut o el meu pneumàtic ha sortit defectuós i s'ha gastat abans que el de els altres. És possible que alguna cosa d'això hagi passat, però moltes vegades són simples excuses i els és molt difícil reconèixer la veritat.

Doncs per aquí cal començar, reconeixent les coses.

 
No cal culpar els altres dels nostres errors, cal assumir-los i posar-hi remei perquè no tornin a passar. Són molt poques les ocasions en què sentim: 'm'ha guanyat perquè avui ha estat superior a mi! Paradoxalment aquesta frase la solen expressar grans campions quan algú contra tot pronòstic, els venç.
 
Normalment quan es pregunta a algun esportista quin és el seu objectiu, la resposta és guanyar. Això és un error, per guanyar cal fer les coses bé, aquest ha de ser l'objectiu. Si ho fem tot bé arribarà el resultat. Evidentment cal tenir en compte altres factors per poder guanyar una competició, com són el nostre nivell físic i tècnic.
 
Què vull dir amb tot això? que en el món de les competicions, no es pot descuidar cap detall, perquè pot succeir que siguem els més forts, però que per un descuit en alguna variable que se'ns presenti i que no puguem o sapiguem controlar, ens guanyin altres corredors. Segurament aquests tinguin el mateix objectiu que nosaltres i posaran tot de la seva part per aconseguir-ho, com ha de ser.

Les carreres, de vegades, les guanyen els més llestos, no els més forts.

 
Ser realistes és saber analitzar en la justa mesura una derrota, però sobretot saber analitzar una victòria. A vegades passa que com que ja hem guanyat no pensem com s'ha desenvolupat la cursa. Per això analitzar una victòria és més que recomanable, ja que fent-ho ens adonarem de tot el que hem fet i ens ha sortit bé, per millorar-lo si cal i per tenir-ho molt present en les pròximes competicions.
 
També és molt important analitzar les derrotes. Si l'anàlisi que fem és que "la pilota no va voler entrar" mai solucionarem les nostres deficiències esportives. El primer que hem de fer és analitzar els nostres punts febles sense fer trampes, sent molt sincers i treballant a fons per millorar-los.
Un bon sistema és apuntar tot el que ens sembla ben fet i el que ens sembla malament, amb els motius i els seus perquès, i en les següents competicions, veure si estem corregint els errors o seguim incorrent en els mateixos.
 

Per derrotar un rival el que hem de fer, d'entrada, és entrenar més dur que ell.

Per si sol no és garantia que ho aconseguim però aquesta sí que és una variable que podem controlar nosaltres. El que mai hem de fer és menysprear-lo, pensant allò tan habitual quan el veiem en una línia de sortida: "va, si a aquest el guanyo sempre" Perquè si passa el contrari i ens guanya ell, el pal que ens emportarem serà molt més fort. A més, el que val per avui a vegades no val per demà i és d'incauts pensar que els altres no milloraran mai.
 

Que habitualment guanyem a un rival, sempre pot convertir-se en una motivació extra per a ell i així entrenar més dur i millor per aconseguir derrotar-nos.

 
Moltes persones pensen que per aconseguir derrotar un rival, cal atacar pels seus punts flacs, però això també és un error. Cal atacar els punts forts, perquè els febles poc el desestabilitzaran, per contra atacant-lo en un punt fort si que se li pot fer mal (esportivament parlant, és clar).
 
Ser realistes és estar sempre amb els peus a terra, per molts èxits que aconseguim, perquè també haureu sentit en ocasions la frase: "El que és difícil no és arribar, sinó mantenir-se" Doncs bé això és una veritat a mitges, arribar també és molt difícil, tant que per aquest mateix motiu és tan difícil mantenir-se.
 
Com més amunt estiguem, més ens convertirem en l’objectiu per a la resta de corredors, que posaran en marxa tot el seu enginy per derrotar-nos, analitzant les nostres qualitats, la nostra estratègia, els nostres punts forts, etc. Per aquest motiu de vegades és tan difícil repetir les mateixes victòries. Un cop haguem guanyat, estarem en el punt de mira.
 
Per la nostra banda cal fer el mateix: analitzar el rival i intentar saber on ens pot fer mal, intentar descobrir la seva estratègia, anticipar-nos als seus moviments.

Si pensem que som els millors en el nostre esport o competint, sempre ens guanyarà algú.

 
Per aquest motiu cal tenir la inquietud de voler millorar sempre, d'evolucionar, de pensar que la propera cursa és com si fos la primera, en la que cal tenir cura del més mínim detall. Amb el temps i l'experiència, tots tendim a donar les coses per fetes, descuidem l'escalfament, el menjar, no tenim en compte el recorregut, etc. Si al final actuem així, en lloc d'avançar, retrocedirem en el nostre nivell i la nostra preparació.
 
Tot això pot semblar molt pel·liculer, però com més alt és el nivell d'una competició, més cal cuidar aquests temes i podeu estar segurs que en l'esport d'alt nivell, les qüestions tàctiques són moltes vegades les que fan decantar la balança.
 
És clar, és normal que penseu: "va això no va amb mi ni  amb el meu nivell, no em treu la son" Doncs bé, aprendre a ser realistes i a analitzar les competicions, és una bona manera de començar a entendre quina és la mentalitat d'un esportista d'elit.
 
Lluís Capdevila
Director d'Extrem Team