En què consisteix i perquè serveix la prova que tots els metges, preparadors físics i competicions serioses t'exigeixen?
Consum màxim d'oxigen, ventilació, watts de potència, llindar làctic, lactat màxim, llindars aeròbic anaeròbic ... D'on surten totes aquestes dades?
Tots aquests paràmetres es poden obtenir mitjançant la realització d'una prova d'esforç.
 
Una prova d'esforç es pot realitzar de diferents maneres, amb diferents protocols: en laboratori, mitjançant una cinta de córrer, una bicicleta o un ergòmetre de rem, però també es poden fer sobre terreny (prova de camp) mitjançant equips portàtils. També es poden realitzar proves indirectes utilitzant diferents fórmules que ens permeten estimar alguns d'aquests valors.
 
No obstant això les proves d'esforç amb anàlisi de gasos i control de la resposta cardíaca en el laboratori de fisiologia, amb protocols d'esforç específics per al tipus de prova que estem preparant, és el tipus de valoració més completa i fiable.
 
Una prova d'esforç determinarà els nostres valors màxims, per dir-ho d'una altra manera, la nostra cilindrada i la nostra potència. Però també, i això és el més important: per comprovar que la nostra resposta i adaptació davant d'un exercici màxim és normal. En definitiva és una prova de salut imprescindible que descarta possibles anomalies del nostre organisme, i que servirà per saber si estem en condicions per posar-nos a entrenar o competir de debò.
 
Per tant pensar que una prova d'esforç només és per als pros, és un error garrafal. És la inversió més rendible que realitzarem en la nostra vida esportiva i en la nostra vida normal. El que inverteixis en material et farà ser un corredor més guai, el que inverteixis en una prova d'esforç et donarà la certesa de que ets un corredor sa i longeu.
 
A més de descartar problemes ens ajudarà a millorar molt més ràpid, perquè els entrenaments que et programaran seran en base al teu potencial i les teves condicions.
 
La prova comença amb una revisió de salut bàsica, així com un electrocardiograma, si tot esta correcte, ens col·locaran una sèrie d'elèctrodes en el nostre cos per veure el funcionament del nostre cor i controlar les pulsacions i una màscara ajustada a la nostra cara que recollirà l'aire inspirat i expirat durant l'esforç.
 
La prova s'inicia a un ritme lent, i segons el protocol, cada minut, o dos, o tres, s'anirà incrementant el ritme ja sigui corrent en cinta, (quilòmetres hora i desnivell), amb bici (watts de potència mitjançant les cames ) o remant, (watts de potència mitjançant els braços) fins que no puguem aguantar el ritme establert, realment fins al total esgotament, si donem el màxim de nosaltres.
 
L'aire que expirem, és mesurat i analitzat, respiració a respiració, mitjançant una turbina i un analitzador de gasos que determinen la ventilació (VE) i la concentració d'oxigen (VO2) i de diòxid de carboni (VCO2). La VEU i el VO2 aniran augmentant a mesura que augmenta la intensitat de l'esforç i que els músculs necessiten més oxigen per treballar, fins arribar al consum màxim d'oxigen (VO2max), que és la màxima capacitat d'utilització de l'oxigen pel nostre metabolisme i per tant de producció energètica aeròbica. Com més alt el VO2max millor rendiment físic aeròbic.
 
En segons quins protocols, durant la prova ens aniran extraient petites mostres de sang, normalment del lòbul de l'orella, per controlar el nivell de lactat, (producte final del metabolisme anaeròbic de la glucosa) i que determina la intensitat metabòlica en cada moment de la prova.
 
Durant la prova s'analitza contínuament la resposta cardiovascular i el comportament de l'electrocardiograma d'esforç per comprovar la normalitat de la resposta cardíaca.
 
Un cop finalitzada la prova el fisiòleg comprovarà els valors màxims i determinarà els nostres llindars aeròbic-anaeròbic i altres variables relacionades amb el rendiment.
 
 
Una altra prova d'esforç realitzada al cap d'uns mesos, ha de determinar la nostra progressió, el nostre estancament o el nostre sobreentrenament. En definitiva... ens tornarem a enfrontar a la màquina de la veritat.
 
El millor és fer-nos la prova al laboratori d'un centre esportiu de referència, on a més de la prova aconseguirem l'assessorament més indicat sobre entrenament per poder rendir al màxim en les competicions o per assolir els nostres objectius.
 
Un cop realitzada la prova obtindrem també un certificat d'aptitud esportiva, que és necessari per obtenir la llicència de corredor o que ens demanen en moltes competicions per tramitar la nostra inscripció.
 
Lluís Capdevila
Director d'Extrem Team