Quan ens proposem superar algun gran repte hauríem marcar unes normes estrictes d'actuació i que aquestes fossin conegudes i així poder estar plenament satisfets del que s'ha aconseguit.

És d'admirar el que estan fent alguns esportistes "amateurs" en competicions i reptes de muntanya. Corredors amb un nivell físic altíssim, a nivell d'esportistes professionals, que a més d'entrenar tenen el seu treball diari. ¡¡Chapeau!!

A més del nivell actual que hi ha a les competicions, és espectacular els grans reptes que es proposen i afronten alguns: records de pujada, de pujada i baixada, travesses, rutes amb btt, etc.

Doncs bé, d'aquest tema volia parlar, el tema dels records i altres reptes en muntanya. Potser s'hauria d'ordenar una mica, ja que actualment cada un marca les seves normes per intentar un rècord. No hi ha un protocol establert que dicti uns mínims perquè tots parteixin del mateix punt.   Per exemple: si pugem i baixem d'una muntanya amb neu, no és el mateix si hi ha traça que si hem de obrir-la, o si tenim una assistència que ens va donant o recollint el material conforme guanyem o perdem alçada, o avituallant-nos, o si fem servir cordes fixes o no, etc.

Aquesta reflexió la faig perquè si som els primers a dir que hem establert un rècord, hauríem d'especificar com ho hem aconseguit. Aquesta seria la manera que algú es plantegés d'intentar batre'l, que per això hi ha els records. En atletisme per exemple, i no cal "afinar" tant potser, un rècord pot no ser vàlid segons el vent a favor que hi ha hagut en el moment de fer-lo.

Una mica és el mateix que amb el tema dels vuit mils. Amb oxigen o sense oxigen? On és la línia que separa les dues maneres d'afrontar una ascensió? Hi ha hagut gent que ha hagut de ser rescatada de la muntanya i s'ha negat a prendre oxigen argumentant que d'aquesta manera no els comptava l'ascensió sense oxigen. No ho entenc, t'ajuden a baixar i sí que val?

Quan ens proposem superar algun gran repte hauríem marcar unes normes estrictes d'actuació i que aquestes fossin conegudes i així poder estar plenament satisfets del que s'ha aconseguit. Crec que seria interessant que hi hagués un codi ètic basat en la seguretat, l'honestedat i la bona praxi.

I és que actualment i gràcies a les xarxes socials, youtube, etc. ens quedem al·lucinats amb el que fan molts esportistes extrems, i això ho visionem en uns pocs minuts. Però, ens preguntem realment el temps que s'ha invertit en preparar alguna cosa així i l'entrenament i proves que han fet els especialistes per evitar accidents? Així i tot, per desgràcia, hi ha molts accidents. I el pitjor és que s'està posant de moda, el "a veure qui la fa més grossa". Superar un gran repte hauria de tenir contingut, ser interessant, lògic i aportar algun valor, no intentar pel simple fet del més difícil encara.

El que fa una travessia sense parar, el que la fa sense dormir, el que la fa a l'hivern, a l'estiu, sense assistència, amb assistència, en autosuficiència, a peu, en bici, en patinet, etc. Cadascun tindrà els seus motius i la seva manera més "pura" per fer-ho, però una cosa és fer-ho per nosaltres mateixos i una altra "vendre-ho" com un record.

Perquè no aprofitar aquest desgast físic monumental i donar-li una versió solidària intentant recollir diners per a alguna fundació benèfica? O cercar la col · laboració amb alguna empresa farmacèutica, institut mèdic o universitat, i que aquesta desenvolupés un estudi sobre les alteracions físiques i / o mentals, que pateix el nostre cos al posar-lo en aquests límits? Així es podria investigar sobre la prevenció de les lesions esportives o la recuperació més efectiva d'aquestes, per exemple. El mateix podríem fer per al desenvolupament de begudes o menjar energètic, encara que nosaltres personalment no aconseguíssim cap diner. L'empresa es comprometria a estudiar a fons les nostres alteracions i així poder desenvolupar nous productes.

Aquest sí que seria un bon espot publicitari, i no el que normalment realitzen amb tal o qual famós i que tots sabem que el que ens diuen ho fan pel que cobren. Ja sé que per a molts el fet marcar-se un repte o de superar un objectiu els provoca una dosi molt important de motivació, que els ajuda a entrenar amb més ganes, i això està molt bé.

Però estic segur que si a més poguessin aportar, amb el seu terrible esforç, un plus d'interès científic i / o social, l'acció els aportaria encara més motivació